Avui ens ha tocat exposar el nostre vídeo i Power sobre el dol en els Infants, per a el Mòdul II.
El Dol
La malaltia i la mort d’un membre de la família, especialment quan entre els principals implicats hi ha un infant o un jove, produeixen un trastorn emocional i cognitiu inevitable i suposen un xoc i un gran impacte que desestabilitza tots els membres del grup familiar.
Parlar amb els nens
Si algun dels familiars del nen té una malaltia terminal, aquest té dret a saber-ho.
És important que parlem amb ell de la malaltia i que li fem saber que pot morir.
Hem de respondre les preguntes que ens farà per que es vagi preparant.
Si disposa de temps s’anirà fent a la idea de la pèrdua i li serà més fàcil fer el dol.
Si no ho hem fet en aquest moment o si es tracta d’una mort sobtada, li haurem de fer saber el més aviat possible per tal que pugui participar en el dol familiar.
Haurem de permetre l'assistència al funeral si aquest és el seu desig.
Pautes per parlar amb el nen
QUI
Preferiblement els pares o familiars més propers.
Una persona emocionalment pròxima.
Alguna figura significativa pel nen.
QUAN
Immediatament o el més aviat possible.
A ON
Un lloc tranquil.
Un lloc en silenci.
Un lloc segur (el més conegut pel nen).
COM
Utilitzant el contacte físic adient.
Evitant l’ús d’eufemismes.
De manera clara.
Sense masses detalls ni explicacions abstractes.
Utilitzant un to de veu càlid.
Compartint les emocions amb el nen o adolescent.
Prenent interès pels seus sentiments i pensaments del que ha passat i dels seus efectes.
Preguntant pels seus dubtes.
Important
Assegurar-se que el nen és conscient de la realitat.
Assegurar-se que sap que no està sol ni l’han abandonat.
Assegurar-se que sap que continua essent una persona molt important i estimada en la seva família.
Assegurar-se que entén que està bé compartir i manifestar les emocions i els pensaments, i que no serà jutjat per això.
Contes i narracions sobre la mort i el dol per als infants
Recursos per treballar la pèrdua d'un èsser estimat:
Bona nit, Avi!, Roser Bausà
i Carme Peris


No hay comentarios:
Publicar un comentario