Aprovats convenis amb Madrid i Catalunya per ampliar el cicle infantil

Madrid, 16 dic (EFE).- El Govern transferirà a Catalunya una partida de 17.463.036 euros i una altra a Madrid per un import de 15.091.473 euros per a l'aplicació del Pla Educa3, que el seu objectiu és ampliar i impulsar el primer cicle d'educació infantil.

A més, l'últim Consell de Ministres del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ha autoritzat un conveni de col·laboració amb Andalusia per reduir l'abandó escolar prematur i el reforç escolar per un valor de gairebé 29 milions d'euros.

Els convenis per promoure l'educació infantil a Madrid i Catalunya preven que la creació de places d'Educació Infantil es calculin en funció de la quantitat aportada.
Aquestes places es posaran en funcionament en un termini no superior als dos anys posteriors a la signatura de l'acord.

Per al desenvolupament dels Programes de Reforç, Orientació i Suport (Pla PROA) a Andalusia, l'Executiu ha previst una partida de 16.823.707 euros mentre que per atallar l'abandó primerenc de l'educació és de 12.074.237 euros.

El Consejo de Europa prepara una recomendación sobre la educación de calidad

Madrid, 16 dic (EFE).- El Consejo de Europa prepara una recomendación sobre el derecho a una educación de calidad, basada en nueve competencias y que se prevé aprobar en el primer semestre de 2012, ha afirmado a EFE el secretario de su Comité Director de Educación (CDED), Villano Qiriazi.
Qiriazi participa este fin de semana en Madrid en un encuentro en el que se presentan las conclusiones del proyecto europeo "Indicadores de participación de los padres en la enseñanza obligatoria" (IPPE), desarrollado en 15 países de Europa, que engloban al 82 por ciento de la población escolar europea.
Ha añadido que esta recomendación establece la necesidad de fijar una serie de competencias que permitan a los alumnos, además de adquirir conocimientos, acceder al mercado laboral, convertirse en ciudadanos responsables y adquirir otras competencias a lo largo e su vida a través de una formación continua.
El secretario del CDED del Consejo de Europa ha señalado que la recomendación también alude a la necesidad de que los estados, dentro de sus obligaciones y responsabilidades, creen una serie de estructuras que permitan alcanzar esa calidad en la educación.
Es preciso que, junto a la transmisión del saber y del conocimiento, se construyan competencias que sirvan a los alumnos en su vida profesional, que contribuyan a que se formen en la llamada "ciudadanía en valores" y que sean unos ciudadanos responsables, ha aseverado.
En el objetivo de lograr una educación de calidad, ha dicho, la escuela no es el único actor, dado que también intervienen, entre otros, los padres, la familia, los medios de comunicación y las nuevas tecnologías.
Cree que entre todos ellos debe existir una interacción y una cooperación, una formación por parte de cada uno de los actores y la elaboración de políticas que integren a todos los colectivos que intervienen en el sistema educativo.
Qiriazi ha señalado que, en la actualidad, los estudios e investigaciones constatan que la participación e implicación de los padres en la educación de sus hijos no es la suficiente, por lo que ha calificado como interesante los resultados del IPPE.
Los resultados de este proyecto reflejan hechos basados en evidencias, que permitirán orientar mejor las políticas educativas, según Qiriazi, quien ha aludido a la posibilidad de que esos indicadores también puedan aplicarse en todos países que forman parte del Consejo de Europa, que suman 47.

"Pensant en els altres"

Com veiem al documental, una part molt important que el mestre transmet als seus alumnes són uns valors. Aquests valors són adquirits per tots els alumnes i ho podem veure en les diferents sessions que es feien com per exemple les cartes dels alumnes als altres alumnes.


Els nens compartien els seus sentiments en la classe i tenien uns lligams entre ells.

Una de les lliçons que el mestre va donar va ser el fet de transmetre les emocions i ho veiem en el cas del nen que porta el quadre del pare i que per fi pot parlar d’ ell en públic i amb un somriure en els llavis.

Una altre sessió, observem que els alumnes han d’escriure una carta “confessant-se” dels seus errors o actes al riure’s d’una nena perquè treia males notes. Tots els nens reconeixen la seva culpabilitat i es comprometen a canviar.



En tots aquests exemples podem veure uns valors com hem esmentat abans que es transmeten des de petit i aquí veiem el paper tan important del professor.



Els valors:

Els valors formen part de cadascuna de les persones, estan implícits en totes les seves accions i en tots els seus pensaments, però fins no fa gaires anys cada societat elaborava unes normes i una valors més o menys comuns, depenent de la seva cultura i de la seva manera d’entendre molts fets quotidians.

El món és cada cop més un veïnatge universal, on les persones es mouen contínuament i estenen les seves cultures i els seus valors fins a llocs molt allunyats d’on eren originaris. Per exemple, amb la tecnologia ens ha arribat aquest vídeo a molts llocs del món, i podem agafar certs valors per transmetre als alumnes tal i com es fa a aquesta escola del Japó.

Les persones en cada societat van canviant i es valoren unes coses diferents d’unes dècades a unes altres. Tot això, produeix variacions en els valors tradicionals i obliga a replantejar l’educació moral, ja que tant els valors socials com els morals són qüestionats contínuament.



Els valors acompanyen l’ésser humà des que neix i són presents en totes les accions que realitza, també ho és que perquè el nen i la nena tinguin un bon desenvolupament moral, les persones adultes encarregades de la seva educació, tant pares i mares com mestres, han de vetllar per donar-los totes les eines necessàries perquè puguin assolir-lo.



El paper de l’escola en l’educació dels valors:



L’educació en valors s’ha de treballar i ha de ser present al llarg de tota l’acció educativa. És important que tant en els resultats d’aprenentatge com en els criteris d’avaluació de les activitats s’incorporin la formulació i els indicadors relatius a aquests continguts quan es prevegi tractar-los.



L’escola té un paper compensador: quan és l’escola la que s’encarrega principalment d’aquesta faceta educativa, atès que la família, per impossibilitat o per desconeixement, no ho fa o bé l’escola té un paper compensador: quan ajuda i treballa conjuntament amb la família en aquesta tasca educativa.



Després d’analitzar el vídeo situaríem l’escola Japonesa en un paper compensador per a la majoria dels nens, ja que molts d’ells no volien parlar de pèrdues importants i que les tenien guardades i necessitaven treure però la seva família no havia ajudat a aquest nen. Un exemple que veiem en el vídeo és quan un nen explica la mort de la seva àvia i una nena per fi pot treure el que sentia de fa molt de temps quan va morir el seu pare.



Elements que tenen en l’escola respecte a l’educació en valors:



La relació que s’estableix entre el nen o la nena i els mestres

La necessitat que tenen els nens i nenes d’acumular experiències i tenir bons models



Un altre element important que s’ha de tenir en compte encara que no es veu en el documental és:



La relació entre el centre educatiu i les famílies.

Les TIC en l'educació

En un món on les noves tecnologies són cada cop més necessaries, els mestres ens veiem en la necessitat d'inroduir-nos en aquest món.


Internet ens ofereix una àmplia varietat d'eines i aplicacions que milloren les possibilitats de comunicació i col·laboració.

Són noves formes d'educar més amenes i atractives pels alumnes.

En Mòdul II, en processos educatius, em fet un treball en grups on el meu consistia en l'assessorament a les famílies, aquests són els punts que hem redactat per a assessorar bé a una família d'un nen que té algun tipus de necessitat o bé un nen més avançat que la classe:

Els mestres tenen la funció d'assessorar a les famílies quan el seu fill té algun tipus de problema o de necessitat.


Un cop feta la valoració de l’alumne/a es parla amb les famílies per fer una recollida d’informació i assessorar-les sobre el que veiem des de l’escola.

Per poder assessorar bé a una família s'ha de tenir en compte uns conceptes claus per a fer-ho bé, el mestre dóna un suport a la família en resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als nens que presenten necessitats educatives especials.

Hem de tenir molt de tacte amb aquestes famílies, els seus fills són el seu bé més estimat i molts cops no volen acceptar que tinguin algun problema. Se'ls ha de fer entendre que el fet de que un nen tingui algun tipus de retard o discapacitat no ha de ser la fi del món i que continua sent un nen normal com els altres, que a molts nens els hi passa i que si es detecta i es tracta aviat el progrés serà molt millor. Els hi recalcarem que el seu nen sortirà endavant i tindrà un futur com tots els nens però que el primer pas per ajudar-lo és que ells ho acceptin.

Idees claus que hem de tenir en compte en l'assessorament als pares:

-És molt important la informació que els pares reben en aquest primer moment. Els mestres ho han de dir de forma clara i directa, estant segurs del que van a dir-lis.

- Els hi puntualitzarem que el que té el problema és el nen, no els pares ni els mestres per tant hem de actuar per el bé d'aquest. La millora del diagnòstic fet pels metges depèn d'ells.

També podem trobar els casos inversos; el nen no té una discapacitat sinó que el seu ritme va més avançat que el de la classe o és un superdotat. En aquests casos els pares també necessitarien un assessorament. Un mestre no solament ha d'actuar en els casos negatius.

El mestre també parlarà amb molt de tacte amb ells, farà igual una recollida d'informació i els hi explicarà el que s'ha vist dintre de l'escola. Normalment els pares amb fills superdotats o amb un nivell més alt que el de la classe reaccionen millor, però en cas que alguns pares no els hi agradi o no acceptin aquest fet, els donarem el mateix suport i els transmetirem tots els avantatges de un nen superdotat, posant-li exemples etc.

Aconsellarem aprofitar el talent de aquests nens que van més avançats a classe amb nombres de centres on poden acudir etc.

L'objectiu que els mestren han de cobrir és aconseguir donar cobertura educativa i assessorament pedagogics a els seus fills. És tan important donar suport a un nen amb discapacitats com a un nen amb un alt nivell intelectual.

Cadira de Rodes controlada per el cervell

Un equip d'investigadors dirigit pel professor José del R. Millán a l'Institut Federal Suís de Tecnologia (EPFL), Lausana, Suïssa ha desenvolupat una cadira de rodes que pot ser controlada a través d'una interfície cervell-ordinador. El focus de la seva recerca se centra en l'ús directe dels senyals del cervell humà per controlar dispositius i interactuar amb el medi ambient. Estan involucrats en un gran conjunt de projectes complementaris, que balanceja el desenvolupament de prototips, on l'operació robusta en temps real és crítica, i l'exploració de nous principis.
Aquí veiem una prova basada en el moviment pel medi en una cadira de rodes simplement amb el pensament. El subjecte pensa en la seva dreta ja sigui en moviment o en el braç esquerre per generar el moviment cap a l'esquerra o dreta. L'interessant és que per realitzar una tasca en particular la persona no ha de pensar en aquesta tasca, sinó que es pot pensar en el que s'associa a aquesta tasca. En essència, l'equip pot ser entrenat per interpretar qualsevol pensament que la persona vulgui relacionar amb el resultat desitjat. Enginyosos!

The world's first ever Immersive Technology Summit se celebrarà a Los Angeles Center Studios (LACS) el 21 d'octubre de 2010.

Persones dependent consideren les TIC fonamentas per superar les seves limitacions,

El ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya, Joan Clos, ha presentat, juntament amb la secretària d'Estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat, Amparo Valcarce, el conseller delegat de Vodafone Espanya, Francisco Román, i els directors generals de red .es i la Fundació Vodafone, Sebastián Muriel i José Luis Ripoll, respectivament, l'informe "TIC i Dependència. Estudi d'Opinió ", elaborat per red.es i la Fundació Vodafone a partir de les conclusions quantitatives i qualitatives d'un grup d'experts, tant tècnics com pertanyents a grups vulnerables de diversos organismes públics i privats.

Les conclusions de l'informe han pretès reflectir la realitat d'una sèrie de col.lectius vulnerables, estudiant les seves necessitats, els sistemes de compensació dels que se serveixen i el paper de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions en la seva vida diària.

Així, i atès que prop de 4 milions de persones a Espanya tenen alguna discapacitat, s'ha realitzat una anàlisi quantitativa, que ha comptat amb la col.laboració de persones pertanyents a aquells col.lectius en què el grau de dependència és més gran: discapacitats visuals, auditius i físico-motors, gent gran i malalts mentals.

D'altra banda, un grup d'experts, el camp d'actuació se situa al voltant de l'atenció als col.lectius analitzats, o al paper de la Tecnologia de la Informació i les Comunicacions en la prestació de serveis a persones dependents, ha col.laborat en el estudi qualitatiu, per tal d'obtenir resultats complets que obrin noves possibilitats d'integració i participació de tots els ciutadans.

La immensa majoria de les persones dependents que han participat en l'estudi han posat de manifest que desitgen participar al màxim en activitats habituals de la vida normalitzada. És a dir, que busquen la seva integració activa en la societat a través dels mitjans que estiguin al seu abast. En aquest sentit, tots els col.lectius de persones dependents (invidents, persona amb mancances auditives, discapacitats físico-motores, malalts crònics i mentals, majors i víctimes de la violència de gènere) consideren que els mitjans tècnics i tecnològics seran fonamentals en el futur a l'hora de donar-los suport en la superació de les seves limitacions.

La generalitat asegura que acabará con los barracones escolares en 2015

La Generalitat prepara la guerra contra los barracones en las escuelas, aunque en la mayoría de casos estos se eliminarán encajando a los grupos de alumnos en otros colegios ya existentes. Así lo ha adelantado este mediodía la consejera de Enseñanza, Irene Rigau, tras la firma de un convenio con el Ayuntamiento de Barcelona para erradicar los barracones del CEIP La Mediterrània, centro que ilustra el retraso del Gobierno catalán en relación con la supresión de este tipo de instalaciones. "Es una problemática muy amplia", ha asumido Rigau tras detallar que en Cataluña más de 20.000 alumnos realizan sus clases en unos 1.060 barracones, algunos de ellos instalados hace más de una década. En el caso del CEIP La Mediterrània, los alumnos llevan cuatro años esperando que empiecen las obras para construir el nuevo colegio.

Rigau prevé presentar el nuevo plan durante el primer semestre de 2012 para erradicar los barracones en el curso escolar que comience a finales de 2015. "Las demografías están cambiando, la crisis ha frenado la llegada de inmigrantes y esta reducción permitirá reordenar las prioridades", ha señalado Rigau sobre la posibilidad de erradicar finalmente estas instalaciones. En la mayoría de centros afectados la Generalitat se había comprometido a sustituir los barracones por edificaciones definitivas en menos de dos años, acuerdo que la Generalitat ha incumplido de forma generalizada.

La problemática de los barracones, que Cataluña arrastra desde hace décadas, se disparó entre 2003 y 2008 por el incremento del número de estudiantes, en su mayoría procedentes de hijos de inmigrantes llegados al territorio. El sistema educativo público pasó en ese periodo de los cerca de 500 barracones a los casi 1.060, máximo registrado en el curso anterior. La llegada de alumnado derivado de la inmigración se ha estancado desde 2008 coincidiendo con la irrupción de la crisis económica. En casi cuatro años, sin embargo, el número de barracones dispuestos no ha disminuido, sino que se ha mantenido permanentemente por encima del millar.

La mayoría de barracones se eliminarán encajando alumnos en colegios ya edificados

El edificio del CEIP La Mediterrània, por ejemplo, se derribó en 2007 por motivos de seguridad tras haberse detectado problemas estructurales en el inmueble. Desde entonces las clases se realizan en barracones en el patio de otra escuela, la  Alexandre Galí, ubicada también en el barrio de la Barceloneta. Ello ha desencadenado numerosas protestas de padres y profesores los últimos años que reclamaban a la Generalitat que cumpliera con los compromisos para volver a construir la escuela demolida. Finalmente será el Ayuntamiento el que avanzará 4,6 millones de euros para construir el nuevo edificio. Las obras empezarán a principios de 2012 y prevén terminarse en verano de 2013, por lo que Enseñanza confía en poder dejar atrás los barracones en el curso escolar 2013-2014.

El dinero surge de la partida que otorga el Puerto al Ayuntamiento por utilización de espacios, y que se dedica en parte a la transformación de la Barceloneta. La Generalitat se ha comprometido a devolver el dinero a través del Consorcio de Educación de Barcelona, si bien esta devolución aún no tiene plazos precisos. "No debemos dedicarnos a ser punzantes con la Generalitat", ha señalado el alcalde de Barcelona, el convergente Xavier Trias, en alusión a las dificultades financieras que afronta el Gobierno catalán. Rigau, por su parte, ha advertido que el resto de escuelas públicas que permanecen en barracones deberán esperar al futuro plan que elabora Enseñanza.

Más de 20.000 alumnos catalanes realizan clases en 1.060 barracones

Este plan stará lastrado por la reducción de los presupuestos, que en 2011 ya afectaron alrededor del 30% al capítulo de construcciones de nuevas escuelas. Este curso escolar arrancó con prácticamente el mismo número de barracones que el anterior pese a contar con más de 6.000 elumnos. El freno a este tipo de instalaciones, sin embargo, apenas se debe a la construcción de nuevos equipamientos: unos 220 grupos de alumnos se encajaron en escuelas ya existentes, lo que ha incrementado las ratios de número de alumnos por maestro en aquellas escuelas en las que ha habido una mayor demanda de plazas.

La lengua de las Mariposas

El passat dia 7 en l’hora de Seminari, ens vam reunir tots els grups a l’auditori per a veure la pel•lícula “La Lengua de las Mariposas”.


És un film espanyol fet a l’any 1999, dirigit per José Luis Cuerda i basat en el llibre de Manuel Ribas.
Situat històricament abans de la guerra civil espanyola, ens mostra el cas d’un nen de 8 anys, en Moncho, que per problemes de salut, assisteix per primer cop a l’escola.

Moncho està molt insegur perquè ha sentit que els professors peguen als nens. Després d’un mal primer dia de classe on per por s’orina i s’escapa de l’escola, parla amb Don Gregorio(el mestre) i es tranquil•litza al veure que aquest, no té com a metodologia el càstig físic.
Els dies a l’escola passen alegrement amb excursions i la relació entre mestre i alumne es va fent molt forta.
Un dia van a caçar papallones per a veure si veien la llengua d’aquestes, cosa que sense microscopi és impossible.

Els dies en família també passen feliçment, el pare és d’ideal republicà i la mare té por a manifestar-lo i sempre intenta amagar-lo.

El tràgic final de la pel•lícula bé donat per l’esclat de la guerra i de com es porten a tots els republicans del poble.
Els militars van traient d’una casa als republicans i els fiquen a un camió mentre el poble, indignat, els insulten.
La família del nen es posiciona en el bàndol Franquista i van també a insultar als republicans, per a no ser descoberts.

Va ser molt trist quan l’última persona que va sortit esposada va ser el mestre i encara més trist quan el nen, ignorant del que realment passava, va començar a insultar-lo també.

És molt bona pel•lícula i ha rebut unes crítiques igualment bones.

Els Horaris

Dimarts dia 13, el meu grup que consta de Ariadna, Marc, Alex P., Blanca, Oriol, Alex R., vam fer el debat a favor dels horaris escolars tradicionals i a favor de la sexta hora.


El grup de Samuel, Laura, Esther, Albert, Sonia, Mercè i Noemí va ser amb el que vam debatre i anaven en contra de els horaris tradicionals i en contra de la sexta hora.

El Sergi moderava. Va ser un debat que em va agradar molt i on tots vam participar molt. Pensava que no, però m'agrada molt fer debats i he de dir que és molt difícil posicionar-te i defensar una idea que no comparteixes, tal i com li va passar al grup contrari però tot i així ho vam fer tots molt bé.

A més, després d'haver estret molta informació estic molt d'acord que no s'han de canviar els horaris sinó fer una altra organització metodològica. És a dir, que tal i com vaig respondre a la pregunta:

“Són adequats els horaris i les vacances escolars que tenim a Catalunya? Perquè?”

Estic d’acord perquè veig una barbaritat tindre a un nen amb per exemple cinc anys durant cinc hores seguides a classe, tal i com defensa la jornada intensiva. Respecte a les vacances hem de vetllar per el descans del nen i no per l’ interès de l’adult.

El Lideratge a l'àmbit educatiu

 Àngel Castiñeira

 

 

Ens explica la importància de que ser mestre no és solament anar a fer les classes, sinó que hi ha moltes funcions darrera de les aules, que molts Mestres no saben fer.


A vegades hi ha Mestres que surten molt preparats per educar però no per fer aquestes tres tasques tan importants com són: Gestionar, Dirigir i liderar(aquesta última potser no es pot ensenyar però es pot aprendre: no els que hi treuen millors notes en gestió i direcció són després els millors líders).

Parla de la identitat: qui sóc des de el punt de vista professional?

És una qüestió molt important que tot mestre es planteja.

Important la figura del director o equip directiu que és la figura clau que gestiona tot els diferents membres d’una escola.

El Dr. Castiñeira ens parla de la importància d’aquests tres aspectes (dirigir, gestionar i liderar) en un director i com ha de saber coordinar tots els diferents equips per a que tot funcioni correctament, la figura de molinet representa en el mig el director i les aspes els diferents grups:

El director ha de saber liderar i per això diu què potser això no s’ensenya però si que es va aprenent.


Un líder no ha de tenir un lideratge de heroi, de tot ho faig sol sinó que podem demanar ajuda o saber caure i aixecar-nos. Un altre exemple de líder és el xerif, va sol perquè vol?, una manera d’entendre això és perquè el director demana ajuda al equip i el grup de professors diuen: “ets tu el director, jo no vull més problemes” per tant ha de solucionar-lo sol.

Penso que un director no hauria de anar sol per molt que ell sigui el director sinó tenir un equip que l’ajudi, el aconselli i el doni suport.

En el cas del equip directiu(lideratge distribuït), hi ha membres que fan molt bé les seves funcions però obliden el que passa fora i solament es concentren en el seu treball.

Àngel Castiñeira, bé per vàlid el lideratge distribuït tipus un relleu en la inmigració dels ànecs:

La pregunta que es fa és: Qui fa aquí de líder?


La resposta és: depèn, potser el que feia de líder ara està a la cua descansant

“Soc mestre, m’agrada ser mestre, em preparo per fer la funció de líder però als anys ho fa una altre persona i faig de seguidor fidel, perquè entenc el que és fer aquesta tasca”

No podem creure que el destí líder depèn solament d’una persona.

M’agrada molt la comparació que fa i veig que ha escollit bé les paraules per a mostrar-nos amb claredat, la importància de liderar i de com aquest no ho ha de fer sempre sol i agafar aquesta postura de heroi. I de com el destí del lideratge educatiu no solament depèn d’una persona sinó que ens necessitem a tots.

Incorporacions del lideratge educatiu:

1.- No hi ha lideratge educatiu sense una visió pedagògica (visió)

Com volem nosaltres comprendre la nostra tasca educativa i com la construirem; identitat, valors, una manera de situar-nos etc.

2.- El lideratge organitzatiu (canvi)

per traslladar la teva visió a la realitat has de dominar unes estructures organitzatives. Necessitem la tasca i el domini de la gestió.

3.- El lideratge cultural (valors)

Les maneres de fer, les practiques virtuoses.

Els valors els veiem en les pràctiques de la gent: una manera de ser, una manera de veure i una manera de viure.

4.- El lideratge Polític (xarxa)

La Funció directiva duna escola no comença i acaba en l’escola

Equip directiu sa de saber relacionar i construir aliances, xarxes en tots els sectors que intervenen en la comunitat educativa.

Ha sigut una conferència molt interessant, i m’ha agradat molt, és molt adequada per nosaltres i per saber tot el que hi ha darrera de les aules.

A més a tots els que aspirem a algun dia ser directors també ens ajudarà molt.
Ajudarà a tots els estudiants a representar-se sobretot en una identitat professional des de una perspectiva més complexa.

El dol Infantil

Avui ens ha tocat exposar el nostre vídeo i Power sobre el dol en els Infants, per a el Mòdul II.


El Dol

La malaltia i la mort d’un membre de la família, especialment quan entre els principals implicats hi ha un infant o un jove, produeixen un trastorn emocional i cognitiu inevitable i suposen un xoc i un gran impacte que desestabilitza tots els membres del grup familiar.

Parlar amb els nens

Si algun dels familiars del nen té una malaltia terminal, aquest té dret a saber-ho.
És important que parlem amb ell de la malaltia i que li fem saber que pot morir.
Hem de respondre les preguntes que ens farà per que es vagi preparant.
Si disposa de temps s’anirà fent a la idea de la pèrdua i li serà més fàcil fer el dol.
Si no ho hem fet en aquest moment o si es tracta d’una mort sobtada, li haurem de fer saber el més aviat possible per tal que pugui participar en el dol familiar.
Haurem de permetre l'assistència al funeral si aquest és el seu desig.

Pautes per parlar amb el nen

QUI


 Preferiblement els pares o familiars més propers.

 Una persona emocionalment pròxima.
 Alguna figura significativa pel nen.

QUAN

 Immediatament o el més aviat possible.

A ON

 Un lloc tranquil.

 Un lloc en silenci.

 Un lloc segur (el més conegut pel nen).

COM


 Utilitzant el contacte físic adient.

 Evitant l’ús d’eufemismes.

 De manera clara.

 Sense masses detalls ni explicacions abstractes.
 Utilitzant un to de veu càlid.

 Compartint les emocions amb el nen o adolescent.

 Prenent interès pels seus sentiments i pensaments del que ha passat i dels seus efectes.

 Preguntant pels seus dubtes.

Important

 Assegurar-se que el nen és conscient de la realitat.


 Assegurar-se que sap que no està sol ni l’han abandonat.

 Assegurar-se que sap que continua essent una persona molt important i estimada en la seva família.

 Assegurar-se que entén que està bé compartir i manifestar les emocions i els pensaments, i que no serà jutjat per això.

Contes i narracions sobre la mort i el dol per als infants
Recursos per treballar la pèrdua d'un èsser estimat:

Bona nit, Avi!,  Roser Bausà

i Carme Peris

No és fàcil, petit esquirol!, Elisa Ramón i Rosa Osuna

Alexandre Jolien: "L'elogi de la Feblesa"

L’elogi de la Feblesa és un escrit autobiogràfic de Alexander Jollien . En el llibre ens trobem com l’autor per mitjà d’un diàleg fictici amb el filòsof Sòcrates, li explica vivències i experiències en el transcurs de la seva vida.

A.Jollien va patir una paràlisi cerebral des del moment que va néixer,  destinat a fer capses de cigarretes a una fàbrica per persones discapacitades, veiem com lluita per aconseguir els seus somnis i sortir endavant, aconseguint  anar a la universitat a estudiar Filosofia.

En el transcurs de la lectura observem com  Sòcrates per mitjà del seu mètode del Diàleg es limita a fer preguntes per a que el propi autor expliqui la seva vida i extregui les seves pròpies conclusions.

 L’autor relata les seves vivències des de que va néixer, tractant sobre angoixes i experiències, fent èmfasis a la gran importància que li dona a l’amistat ,com la filosofia li ajuda a acceptar la seva situació i a lluitar, i per últim trobem el concepte de la “mirada de l’altre”.

 Podem també observar els aspectes importants de la vida de Alexander Jollien, dona importància al concepte de normalitat, explica tots els obstacles que va patir en el centre i el gran canvi de la vida fora d’aquest, ens fa entendre les dificultats que va tenir al ser una persona discapacitada com són culturals, socials i les seves pròpies dificultats físiques i psíquiques un cop va fer “vida normal” i va anar al institut.

El concepte de normalitat va canviant al llarg de l’obra primer fa una definició on ell es margina d’aquesta normalitat però en el transcurs de l’obra i sota les reflexions a les preguntes de Sòcrates va canviant aquesta concepció de normalitat.

M’encanta el fet de com el propi autor ha arribat a aquestes conclusions ell sol, i vol transmetre als lectors el procediment de aquesta conclusió mitjançant el diàleg de Sòcrates transmitent així també la importància de la filosofia per a ell.

A mi m’ho ha transmet molt bé i tinc un altre concepte diferent del que tenia abans. Quan a mi em preguntaven perquè un discapacitat no era normal jo contestava que, no és normal perquè té un aspecte diferent que el fa diferent, això no vol dir que no ho accepti com és i que el margini, però que s’havia d’acceptar que era diferent encara que s’havia de tractar igual. Quin error, però es de savis recapacitar.

Aquest llibre ha canviat molt la forma de veure ara a les persones discapacitades.

És un llibre que m’ha marcat molt i m’ha sorprès.

Demostra clarament com l’ ésser humà és capaç de fer tot allò que es proposi i que cap persona té dret per molts estudis i experiència que tingui a dir a altre persona el que no és capaç de fer. 

Podem observar el clar exemple de com el metge li diu “ de bicicleta ni parlar-ne” (pag. 37) i ell es compra una i després de molt esforç aprèn a anar en ella.

M’he quedat paralitzada amb el lema que van utilitzar al centre, “Els pares han dut al món un fill discapacitat. Que ens el lliurin, nosaltres en farem un individu més o menys normal”(pag.51).  Si jo fos mare d’un d’aquests nens, em queixaria ràpidament, jo he portat al món a un nen, té problemes i necessito de la ajuda dels educadors i metges per a que el meu fill progressi.

Una cita que també m’ha sorprès és “la visió que els altres tenen de nosaltres, cimenta, estructura la nostra personalitat. Tanmateix, també pot perjudicar, condemnar, ferir”.(pag. 55). I és veritat com a vegades l’ ésser humà ens equivoquem creient que estem fent les coses de la forma correcta. Treballo en una pastisseria cara al públic, venen persones diferents tots els dies, quan he llegit aquest fragment he pensat que jo també tracto amb pietat a la gent, és a dir, a un home en cadira de rodes o amb algun problema físic o psicològic el tracto amb molta més amabilitat que a una persona sense problemes visibles.

És cert que ells ho han de notar i no els ha de agradar que la gent els tracti així. “Hi ha somriures que fereixen” (pag. 49) i pot ser per la ignorància de les persones hem fet sentir malament a algú amb el nostre comportament.

Aquesta lectura m’ha fet una persona millor i a tenir més empatia amb les persones discapacitades. Potser algunes son molt més feliços que nosaltres i no se’ls ha de tenir cap mena de compassió. Son persones que fan vida normal igual que la resta de la gent. Estic molt contenta d’haver-me llegit aquest llibre i així adonar-me de moltes coses. Aprecio a Alexandre i penso que si la gent fossi com ell, canviaria el món.

També m’ha ensenyat que quan vols alguna cosa has de lluitar, i que encara que et diguin que és impossible, no has de perdre l’esperança sense haver-ho intentar.

"El Tono de la Enseñanza"

Aquest llibre m'ha semblat força interessant, és un acompanyament molt important tant per a mestres com per a pares, encara que sigui molt curt, exemplifica i dona unes idees claus molt importants i que et fan pensar i inclús canviar d'opinió en segons quins aspectes.

Jo penso que seria important que tots els mestres i pares ho llegeixin, per a que ho reflexionin o si en cas que no estiguin d'acord amb aspectes del llibre ho puguin argumentar per a fer més fortes les seves idees.

El llibre ens parla entre altres aspectes de tres paraules claus: sol·licitud, tacte i sensibilitat, tres aspectes importants en l’entorn del nen, i que tenim que tenir present per a un bon desenvolupament d'aquest. M’ha costat bastant entendre bé les definicions ja que son tres termes que venen molt entrellaçats. Començaré definint el primer:

Sol·licitud: Tal com diu Van Manen en el llibre és “la sol·licitud s'assenta en una determinada forma de veure, escoltar i reaccionar davant un nen o uns nens determinats, en aquesta o aquella situació. Partint d'aquesta sensibilitat, el tacte pot millorar-se en les nostres relacions amb els nens”.

Tacte: expressió de la responsabilitat que assumeix el docent al protegir, educar i ajudar a l'alumnat a madurar. és la comprensió pedagògica de prestar atenció a través d'allò que notem sobre els alumnes en la forma d'escoltar-los. És a dir la percepció orientada a la singularitat del nen o adolescent per intentar saber fins a on pot arribar.

El tercer de els aspectes importants que té el llibre és la sensibilitat, que vindria molt lligat al tacte. La sensibilitat també be donada segons la persona i un mestre o Professional ho ha de tenir sempre present, encara que tingui un mal dia.

Per finalitzar una pel·lícula on trobem les mancances de sol·licitud, tacte i sensibilitat és en la pel·lícula Matilda.

En aquesta pel·lícula “Matilda” basada en un llibre de Roal Dahl, podem observar clarament la mancança tant de sol·licitud, tacte i sobretot sensibilitat que tenen amb la nena. És una nena amb molt talent que els seus pares no saben apreciar, li encanten els llibres però els pares la etiqueten d’ignorant i estúpida. Poden uns pares així tenir dret a tractar a una nena d’aquesta forma? Aquí tenim un exemple molt clar de com els pares no tenen tacte ni sensibilitat amb la seva filla.

Però Matilda es refugia en la seva professora la senyoreta Honey, qui la valora, creu en ella, la tracta bé i la recolza molt. La mancança que té la nena amb els seus pares li ve donada de la seva professora.

Van Manen diu “La competència del professor te a veure més encara amb la sol·licitud pedagògica, amb tenir sensibilitat per a discernir què és el millor per a cada nen, comprendre la vida de cada un d’ells i les seves més recondides preocupacions” . I és així com ho fa la professora de Matilda.

 

Lectura en Veu alta

En els seminaris estem treballant la lectura en veu alta, és un exercici que consisteix en que cada setmana dues persones de classe, llegeixen un fragment davant dels altres.

Per ajudar-nos cada mestre de seminari, en el meu cas Cèlia Rosich, ens ha donat unes pautes per a perfeccionar aquesta lectura. Aquestes pautes són:

Llegir vol dir comprendre.
Recollir l'atenció de l'auditori.
No separar el subjecte, o els complements del nom, etc.
Canviar la velocitat durant la lectura
Marcar amb canvis de to la informació rellevant
Entonar de forma ascendent les frases interrogatives i admiratives
Entonar de forma descendent els finals de frases afirmatives
Avançar la mirada en el text per evitar vacil·lacions o interrupcions.

Realment és un exercici que val la pena fer per a anar practicant, perquè quan acabem la carrera hem d’aprendre perfectament a llegir en veu alta.

Treballem la veu, les pautes, l’entonació etc.

El fragment l’hem de tenir preparat per a llegir-lo a classe, i el que més ens costa a tots és la postura i mirar als companys mentre llegim.

La setmana passada jo vaig llegir un fragment de “Va de mestres”, la Cèlia em va dir que ho vaig fer prou bé però que havia de mirar als altres, i que hauríem de portar el fragment casi après de memòria per a poder fer-lo.

"Dos lenguas, mejor que una"

Article: “Dos lenguas, mejor que una”

Publicat en la Vanguardia (03/05/11)

Aquest article ens parla del benefici per al nostre cervell de parlar dues llengües, és a dir, de ser bilingües. Ja que el bilingüisme millora les aptituds cognitives des de la primera infància fins a la tercera edat.

Molts especialistes per mitjà de diferents proves a molta gent i diversos estudis ens afirmen les idees següents:

Els primers síndromes del Alzheimer es manifesten als 72 anys en pacients monolingües i als 77 en els bilingües. Aquest benefici s'atribueix a que exercitar el cervell parlant dues llengües amb assiduïtat crea una reserva de recursos cognitius que permeten afrontar millor el Alzheimer.

Un nen de cinc mesos ja és capaç de distingir entre dos idiomes, si en la seva casa el pare parla un idioma i la mare altre idioma.

En edats escolars, els alumnes bilingues tenen més capacitat que els monolingües per concentrar la seva atenció en estímuls rellevants e ignorar els irrellevants.

Altres idees importants que ens expliquen els diferents especialistes és que el fet de dominar dos idiomes obliga a una gimnàstica mental permanent que millora el sistema de control executiu del cervell. Per tant també tenen una capacitat de concentrar-se en una activitat inhibint les distraccions.

També cal recalcar que el fet de ser bilingüe no significa ser més intel·ligent, ja que també té algunes parts negatives com les que es nombres a continuació:

Els bilingues tenen costos cognitius, com per exemple, en més ocasions que en un monolingüe tenen la sensació de "tenir alguna cosa a la punta de la llengua i no saber trobar la paraula". O bé tenen un vocabulari més reduït que els monolingües en una sola llengua. Un estudi també ens revela que en tests dissenyats per trobar paraules amb rapidesa entre 50.000 que un estudiant universitari sol tenir arxivades en el cervell, els estudiants bilingües tarden un 5 % més que els monolingües.

El proper que els especialistes volen investigar és si tres llengües són encara millor que saber dos.

Comentari:

M’ha semblat un article molt molt interessant i m’ha agradat molt. A més saber que estic entre els milions de persones que tenen un possible retard de cinc anys en aquesta possible aparició de Alzheimer hem fa molt feliç. Ja que a una de les coses que més por tinc en la vida és a fer-me vella i una de les causes d’aquesta és per l’aparició del Alzheimer.

A més això incitarà a milions de persones a què coneguin una llengua més i a molta gent que viu en Catalunya sense saber català, a que la aprenguin.

Respecte a que si tres llengües són millor que dos, jo penso que si perquè encara que te coses en contra respecte al sistema cognitiu del nostre cervell, a mi m’hagués encantat que a l’escola m’haguessin ensenyat l’anglès igual que em van ensenyar el català o el castellà. Ja que és una llengua molt important i tinc un petit ressentiment amb el sistema educatiu català per el mal aprenentatge que em van fer de l’anglès i el baix nivell dels professors. L’anglès és un idioma que ara he d’aprendre i que m’està costant molt.

 

Article: http://edicionimpresa.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20110503/54148010923.html?urlback=http://edicionimpresa.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20110503/54148010923.html

Especialidades

El Consejo de Ministros de 28 de octubre aprobó un nuevo Real Decreto de Especialidades para el Cuerpo de Maestros de Educación Infantil y Primaria (pendiente de publicación en el BOE). Nueve serán las especialidades:

            1.- Educación Infantil
            2.- Educación Primaria
            3.- Lengua Extranjera: Inglés
            4.- Lengua Extranjera: Francés
            5.- Lengua Extranjera: Alemán
            6.- Educación Física
            7.- Música
            8.- Pedagogía Terapéutica
            9.- Audición y Lenguaje

• Los maestros con especialidad en Educación Infantil, podrán impartir todas las materias de esta etapa. Igual ocurre con los que tengan la de Educación Primaria.
• Los maestros con especialidad de Educación Infantil, excepcionalmente, podrán impartir docencia en los módulos formativos generales de los Programas de Cualificación Profesional Inicial (PCPI).
• Para las asignaturas de Música, Educación Física, Lenguas Cooficiales y  Lenguas Extranjeras, los docentes deberán tener la especialidad correspondiente a estas materias.
• Los profesores que cuenten con la especialidad en Música, Educación Física, Lengua Extranjera, Pedagogía Terapéutica y Audición y Lenguaje pueden impartir, además de las materias de su especialidad, cualquier otra asignatura de Primaria.
• Excepcionalmente, los maestros de Pedagogía Terapéutica, Audición y Lenguaje podrán desempeñar labores de atención a la diversidad en la Educación Secundaria.
• En centros con enseñanza plurilingüe, a partir del curso 2013-2014,  los profesores deberán tener un Certificado de nivel B2 del Marco Europeo de Referencia para las Lenguas.

La principal novedad está en la exigencia de requisitos adicionales a los maestros de centros públicos y privados cuyos proyectos educativos comporten un régimen de enseñanza plurilingüe, a quienes se les obliga a acreditar un nivel B2 del Marco Común Europeo de referencia para las lenguas. Este requisito entrará en vigor a partir del curso 2013/2014.

Va de Mestres "Carta als Mestres que comencen"

La meva valoració sobre el llibre és molt positiva, ha sigut un llibre divertit, amè de llegir i amb moltes lliçons que recordaré quan sigui mestra. Té varis exemple i cites molt interessants que il·lustren millor això que es vol explicar, a més té un llenguatge clar i directe.

“Va de mestres” és un llibre molt adequat per llegir, sobretot, totes aquelles persones com nosaltres que estem estudiant i encara ens queda un llarg camí per fer, a mida que l’anem caminant ens van sorgint un món de preguntes i aspectes que bona part del llibre tracta. Però no solament serveix per estudiants sinó també per mestres novells o amb molta experiència, ja que, a vegades aquests també necessiten reflexions i fer-se noves preguntes que aquest llibre pot contestar. Jo he tingut molts mestres amb anys de professió que els hauria recomanat aquest llibre per a què canviessin la seva metodologia.

Respecte a la setmana SAE ho podem relacionar amb totes aquelles qüestions i aspectes que es van parlar en la taula rodona; la por de tenir por, si sortirem preparats etc., a més, també hem vist escoles i ens han explicat també coses que em vist al llibre.

Però, amb lo que més relaciono el llibre d’aquesta setmana, és principalment amb el segon dia de pràctiques. Quan vaig entrar a l’escola la coordinadora em va fer la visita per tot el centre, i em va ensenyar la memòria del curs passat i el pla d’aquest any.

Per últim vaig assistir a una sessió de dues hores on tractaven més aspectes del currículum i les competències.

L’Amor, em va dir,” sincerament tu pots veure com ser mestre no és professió sinó vocació, perquè t’ha d’agradar molt i sentir de veritat el teu treball. Aquí a més de les hores que passes en les classes, també passes moltes hores treballant planificacions, preparant les classes etc., si realment no estàs preparat per això i no t’agrada, no continuïs perquè ser mestre és més que donar classes; has de sentir de veritat l’educació i estar motivat per a poder dedicar-li tantes hores.”

I vaig poder comprovar com tot això és cert i es relaciona amb el que el llibre diu:

“Ser mestre és vocació”